Una tradició molt arrelada a casa nostra és l’hora del vermut. Normalment en festiu i a ser possible en una terrasseta al sol o en una bodegueta nostrada, els amics i les famílies es reuneixen al voltant d’unes olives farcides, unes escupinyes, uns refrescs i possiblement un vermut. I dic possiblement perque tot i que aquesta és la beguda que donà nom a l’activitat, no és necessari el seu consum per poder dir alegrement que has anat a fer un vermut. A l´estiu, una clara ben fresqueta, també funciona la mar de bé.

Tot i que durant uns anys caigué en un son no molt profund, en els darrers temps ha revifat amb força i no hi ha modern a la ciutat que no faci un vermut de tant en tant. Els llocs de tota la vida no l’han deixat mai de mantenir i els locals més actuals s’apunten a la tendència amb una versió revisada sense estridències. I és que una escupinya és una escupinya i, o la vols amb llimona, amb una mica de pebre o amb la salsa Espinaler, i res més.

El brunch, que ve apretant amb energia europea, no ha fet enretirar ni un milímetre el vermut en aquesta ciutat. Conviuen pacíficament i inclús es retroalimenten. I perquè no saltar de terrassa a bodegueta i de local de moda a jardinet i no perdre’s ni una oportunitat? I és que no sempre less is more.